Blog Notícies


DONEM FORMA A LA TEVA CUINA

09/03/2021

 

Categoria: Decoració i disseny, Fusta, Projecte global

Buch1900. Foto de mostra de cuina acabada.

Mai t’hi has sentit tan bé

Distribució

És la primera circumstància que hem de tenir en compte, ja que determina la forma, i per tant la seva funcionalitat. Deixant per més endavant els detalls estètics, cal concentrar-nos en com necessitem treballar-hi. Ja que no farem res de tenir una cuina preciosa, si no ens és útil. I com que la utilitzem pràcticament cada dia, és essencial que ens hi sentim a gust, ja que ens pot facilitar o complicar molt la vida, dia rere dia. Però com aconseguir una perfecta distribució? Anem a descobrir-ho.

Espai

La construcció d’una cuina depèn principalment de l’espai disponible. És a dir:

    • Quina és la superfície que podem ocupar. Per tant, quants metres quadrats tenim disponibles i quin és l’espai útil que en podem extreure d’aquests. Aquestes característiques ens determinaran les possibilitats i la necessitat de ser més o menys enginyosos. Generalment, com major sigui i més útil, més opcions tindrem i més espectaculars seran els resultats.
    • Quina és la situació a l’habitatge. És molt diferent si ocupa una zona de pas, com un passadís, per exemple; o bé un racó en el qual només tenim un accés; o si és oberta i fem una cuina de tipus “americà”, entre d’altres. Haurem de tenir en compte com s’accedeix a la cuina, també com s’hi circula. 
    • Quina geometria té. La definim combinant dos paràmetres: si és allargada o quadrada, amb si és estreta o ampla. En el cas de ser una cuina quadrada i ampla, per exemple, tindrem unes opcions molt diferents d’una allargada i estreta. Ens afectarà al que n’anomenem “el triangle de treball”. Aquest està compost per la zona de rentada, la zona de cocció i la zona d’emmagatzematge. Quan estem cuinant, ens movem alternativament entre aquests tres. Si els separem, ens obliga a desplaçar-nos molt (problema a evitar sobretot en cuines grans o molt allargades), si els ajuntem massa no ens podrem ni moure (problema a evitar sobretot en cuines petites), en casos extrems es pot donar que no puguem obrir el forn i la nevera alhora, per exemple.

Forma

Quina forma escollim per la cuina es deriva de la combinació de les tres característiques anteriors, per tant, definint la superfície útil, la situació i la geometria de la cuina. La forma la donem mitjançant la distribució dels diferents elements que la componen, per optimitzar al màxim aquest triangle de treball.

  • Forma d’”U”. Són cuines que aprofiten 3 “parets” (fins i tot en alguns casos part d’una quarta). Són ideals en espais amb una geometria quadrada i ampla (i tancada). Són les més pràctiques, ja que el triangle és el més equilàter possible, i les distàncies són molt curtes. La complicació està en el fet que es generen el màxim nombre de cantoneres, fent que es puguin produir molts espais desaprofitats, alhora que limita la quantitat de portes i calaixos oberts (poden xocar entre ells fàcilment). Habitualment la taula té un espai reservat fora d’aquest espai, sobretot quan és estreta.

Buch1900. Cuina en forma d'U, il·lustració de la forma.

Esquema de cuina en forma d'”U” (en forma rectangular—ampla).

 

  • Forma de “L”. Són cuines que aprofiten 2 “parets”. És una de les formes més comunes i són ideals per geometries quadrades i estretes. Són molt còmodes, i el triangle de treball se sol convertir en la utilització de dues zones juntes (ex: rentat i cocció) i la tercera a l’altra paret (ex: emmagatzematge). L’avantatge principal és que només es genera una cantonada, perden menys espai. És molt habitual, que la tercera paret s’aprofiti per posar-hi una taula, el que permet integrar-la a l’espai.

Buch1900. Cuina en forma de L, il·lustració de la forma.

Esquema de cuina en forma de “L” (en forma rectangular—ampla).

 

  • En Paral·lel. També són cuines que aprofiten 2 “parets”. La diferència és que no generen cap angle mort, per aquest motiu no perdem espai. Són ideals en geometries allargades (també quadrades) i estretes. Són menys còmodes, ja que el triangle de treball, tot i distribuir-lo de forma semblant a les de “L”, sol quedar part de cares i part d’esquena, per tant els moviments han de ser de 180 graus (un gir total). És molt habitual en cuines construïdes en zones de pas entre una estança i una altra. En la majoria de casos, integrar-hi una taula és excessivament complicat, sobretot quan són molt estretes, i els electrodomèstics solen xocar entre ells en obrir la porta.

Buch1900. Cuina en forma paral·lela, il·lustració de la forma.

Esquema de cuina en paral·lel (en forma rectangular—ampla).

 

  • Forma Lineal. Són cuines que necessiten una sola “paret”. No generen cap mena d’angle mort. Són ideals en geometries allargades i estretes, de fet les més recomanades per espais molt estrets. El triangle de treball se situa en una mateixa línia (fila), i per tant demanen molt de moviment lateral (esquerra—dreta). La zona de cocció es sol ubicar al centre, la de rentada i emmagatzematge una a cada costat. Aquesta forma és molt fàcil de construir i se solen tenir dues variants: amb paret al davant o oberta (tipus americà). Clàssiques en apartaments.

Buch1900. Cuina en forma lineal, il·lustració de la forma.

Esquema de cuina lineal (en forma rectangular—ampla).

 

  • Amb “Illa”. És una opció que està molt de moda. Només cal que mireu un programa de TV de reformes, i el primer que sentireu és “volem un espai obert i amb una illa”. El concepte prové de les cuines de xefs professionals, que necessiten un espai molt ample en el que treballar en equip (diversos cuiners alhora). Aporta un emmagatzematge extra i esdevé un centre d’interès i de trobada. Aquesta idea s’ha reconvertit i adaptat a la llar. Hi ha dues variants principals: amb electrodomèstic (sigui els fogons, o fins i tot la pica), o sense (superfície per a preparació). I la majoria acaben incorporant unes cadires altes per poder-hi menjar, i fins i tot fer-hi els deures. Però cal tenir en compte que només funcionaran en espais molt amples i preferiblement quadrats (tot i que allargats també) i oberts. Si l’espai és massa estret, podem adaptar-ho a una península. I què és una península? Només cal pensar en geografia: el mateix que una illa, però connectada per un punt.

Esquema de cuina lineal amb illa (en forma rectangular—ampla).

 

En resum

Abans de triar fustes, colors i electrodomèstics (sobretot aquests últims), cal estudiar l’espai disponible, per escollir quina forma de cuina serà l’òptima. Quan hàgim definit la forma, determinarem com estarà distribuït el triangle de treball, per tant on rentarem, on courem i on guardarem les coses, perquè ens sigui pràctic, útil i còmode. Tindrem molt en compte d’aprofitar al màxim l’espai, de permetre un moviment fluid dins d’aquest i que les portes i calaixos no xoquin entre ells o ens bloquegin el pas. Així aconseguim tenir una bona cuina per a tu.

LA MÀXIMA PRACTICITAT, AL TEU ABAST

Buch1900 tenim les millors solucions en construcció de mobles de cuina de fusta, amb una amplíssima gamma d’acabats, que s’adapta a les teves necessitats tant estètiques, funcionals, com de pressupost. Som experts en l’estudi de les teves necessitats, en l’amidament, en el disseny, en la instal·lació de la teva cuina, així com en el seu manteniment. T’oferim el producte exclusiu i a la teva mida, tan únic com tu. Et donem la comoditat més gran, amb la millor relació qualitat-preu. Descobreix més sobre mobiliari a mida aquí.

……

Benvingut a Buch1900, una història que es remunta 5 generacions.